Nou mètode que millora les capacitats de diagnòstic de l'electrocardiograma

Barcelona, 10 de març de 2011. L'electrocardiograma de superfície (ECG) és una tècnica clau per a identificar arítmies taquicàrdiques i pel diagnòstic de taquicàrdies supraventriculars de QRS estreta. En aquest tipus d'arítmies la visualització de l'activitat auricular i ventricular és crucial per a un diagnòstic correcte, però acostuma a ser difícil reconèixer on es troba localitzada l'ona auricular perquè aquesta sovint es troba oculta en l'ona T. A més, la detecció d'una possible dissociació atrioventricular (AV) és un punt clau pel diagnòstic diferencial entre taquicàrdies d'origen supraventricular i ventricular, particularment en casos de taquicàrdies de QRS àmplies, i per a l'elecció del correcte enfocament terapèutic en aquests casos.

L'exactitud de l'ECG en el diagnòstic de taquicàrdies de QRS estreta ronda el 70%. Això fa que algunes vegades siguin necessaris enregistraments invasius per una major exactitud. El desenvolupament d'altres tècniques no invasives que permetin una millor detecció d'ones P encara és un repte important.

La tècnica, desenvolupada per investigadors de l'Institut de Català de Ciències Cardiovasculars (ICCC), es basa en el filtratge d'ones T per a la detecció d'ones P ocultes en l'electrocardiograma. En l'estudi, publicat a Europace, revista de la Societat Europea de Cardiologia, es presenta i es valida la utilitat del filtratge d'ones T i l'algoritme de detecció d'ona P basat en la transformació tipus ona (wavelet transformation) en casos de taquicàrdies supraventriculars de QRS estretes.

Segons Diego Goldwasser, investigador principal de l'estudi junt amb el Dr. Antoni Bayés de Luna, ''l'ús del filtratge d'ones ECG-T va millorar significativament les capacitats de diagnòstic de l'ECG de superfície per a distingir el mecanisme d'arítmia, i va permetre establir un diagnòstic correcte en la majoria dels pacients''.

Possibles aplicacions

Aquest algoritme de filtre de l'ECG, basat en el processament d'ones capaç de detectar l'ona P, és vàlid des d'un punt de vista tècnic i podria tenir importància clínica en determinar el mecanisme de taquicàrdies supraventriculars de QRS estretes.

Participants en aquest estudi

Aquesta recerca, portada a terme per investigadors de l'ICCC, la UPC, l'IMIM, el CIBER d'Epidemiologia i Salut Pública i l'Hospital de Sant Pau, ha estat possible gràcies al finançament de la Fundació Investigació Cardiovascular i de la Fundació Jesús Serra.

Enllaços

• Estudi original